Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i
dignitat. Abunden els mentiders; però, en general, són mals mentiders: se’ls coneix que menteixen.
Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó quan és perfecte: quan
presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre resulta preferible de dir la veritat, la pròpia i
exacta veritat, en el cas que siguem incapaços d’inventar mentides invulnerables. Les mentides poc
convincents, de més a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En l’ordre
de les relacions normals d’home a home, el principi de «credibilitat» és essencial: hem de «creure»
el nostre interlocutor perquè sigui possible d’entendre’ns-hi. El mentider, el bon mentider, es fa
creure: el seu falsejament de fets o d’idees s’ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que no
dubtem a acceptar-lo com a veracitat. Amb un bon mentider ens podem entendre —o malentendre
—, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra,
ens deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem «creure’l»: li retirem
la nostra confiança. Amb ell no hi ha res a fer: la relació resulta penosa, queda viciada des de
l’origen, s’estableix —si s’estableix— sobre bases fictícies per ambdues parts. Una bona mentida
val per una veritat. I, repeteixo, «mentir bé» exigeix tants i tan rigorosos dots d’imaginació i de
malícia, que les persones no proveïdes d’una tal genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser verídics sempre i per principi. Encara que dir la veritat sigui o ens sigui desagradable. En aquest punt,
com en molts d’altres, la «utilitat» dóna raó als moralistes més repatanis.
Benvinguts a aquest blog dedicat a algunes de les entrades del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster publicat l'any 1964 per l'editorial A.C. En aquest Blog reflexionarem sobre les paraules que proposa el nostre autor i analitzarem el que volia transmetre amb elles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders ; però, en gener...
-
Un amic em sorprèn embarcat en la lectura d’una espessa obra medieval. Atònit, em pregunta: —I això, t’interessa realment? Posa una m...
A aquest text, Fuster considera "mentir" com un art molt difícil d'adquirir, per això, fa dues distincions: el bon mentider i el mal mentider. Segons Fuster, el bon mentider és aquella persona que té malícia i imaginació, serà un locutor perfecte amb qui podem entendre'ns-hi perquè ens dóna credibilitat. Serà una persona còmoda i simpàtica perquè donarà aparença justa de la veritat.
ResponEliminaPer una altra banda, està el mal mentider, que, en canvi, és abundant perquè les seues mentides són poc convincents i per això ja tenen desavantatge. Aquest serà un interlocutor que ens deixa en una situació inquietant i per això li retirem la nostra confiança. Cal recalcar, que per a Fuster, el SILENCI també és mentir.
ResponElimina